El dubte de l'aigua
El riu, que ha vagat per un llarg camí,
ara s'assossega i sospira,
mentre un estol de peixos
interpreta una dansa ja sabuda
que parla d'amors i moments de joia;
una dansa que invita
al caliu d'un somni al cor de l'hivern.
A sobre la catifa de tarquim
la granota canta l'enyor d'un bes.
La lluna, mig entelada per l'ombra,
es reflexa travessada per una tremolor
entendridora, que la fa humana;
potser és el dubte de l'aigua
davant les boires de l'abisme
on demà es precipitarà.
Xàtiva, 31 de desembre de 2013
Estimat,
ResponEliminatrio una part d'aquest bellíssim poema per felicitar el 2014 als que seguiu la cantireta fervorosament.
Un petó ben fort, i gràcies per tantes paraules sinceres i emotives. L'any que ve hauríem de trobar-nos ;-)
Montse
Espere que aquest any tinga l'oportunitat de donar-te una abraçada en persona. Mentre tant continuaré raucant a la llum de la lluna.
ResponEliminaFeliç 2014
:-)) Jo tindré la finestra oberta per escoltar-te!!
EliminaAmb tants dubtes com l'aigua, però amb tanta determinació i constància buscant la dansa de l'amor i els moments de joia, et desitjo que el 2014 ens dugui alguna certesa i ben ple d'amor i de joia.
ResponEliminaUna abraçada, Xavi.
Una abraçada Carme. Sempre dansar per viure moments de joia.
EliminaFeliç 2014 :))
El dubte de la granota i el de l'aigua. Els dubtes enfront moments decisius, que el 2014 ens doni forces per afrontar-los i superar-los tots amb escreix.
ResponEliminaBon any Xavi, i gràcies per les teves visites!
Ferran
un bonic poema, ple de sentit i sentiments evocadors
ResponEliminasalutacions des de mataró, el maresme
joan ;-)
La lluna, l'aigua formen part dels nostres sentiments, els reflexes, tot configurat amb sentiments plens de melangia!
ResponElimina